Escrits del Bisbe Josep Torras i Bages

MONTSERRAT I TORRAS i BAGES

 «Torras i Bages, ja abans de rebre l’episcopat va ser un montserratí fervorós. La devoció a la Mare de Déu, l’amistat amb els Abats Muntadas, Deàs i Marcet i amb altres monjos, l’estimació per sant Benet i pel seu ideal monàstic, l’amor per la vida litúrgica del santuari, l’admiració per la dimensió cultural del monestir, anaren estrenyent els vincles entre Torras i Bages i Montserrat. Hi peregrinà moltes vegades, molts anys hi féu els seus exercicis espirituals, aportà el seu consell al monestir, en rebé la influència beneficiosa. I, un cop escollit bisbe de Vic, volgué rebre l’ordenació episcopal a la basílica de Montserrat. La relació amb Montserrat continuà després amb intensitat. Hi anà diverses vegades i hi estigué en contacte epistolar d’una manera sovintejada. En una de les seves pastorals escriu: “A Montserrat convergeixen els sentiments i les forces de tots els catalans; ets, oh Santa Muntanya de la Pàtria, un sublim aglutinant d’esperits entorn de la Verge Maria”. I prega en un to que recorda la Visita Espiritual: “Conserveu la unió entre tots els seus fills; pregueu per tota la terra catalana que teniu encomanada”.

Sobretot el gran llegat montserratí de Torras i Bages és la “Visita Espiritual” a la Mare de Déu. Aquest text constitueix una síntesi de la devoció montserratina, de l’amor a la pàtria, de la construcció d’una societat basada en els principis de l’Evangeli. Farem bé de pregar-lo i de reflexionar-lo perquè ens dóna llum pel moment present de Catalunya».

VISITA ESPIRITUAL A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT 

Descarregar (PDF, 37KB)

 

DÉU PARE, AUTOR DEL BÉ

“Tot ens ve de Déu. Però dintre de la misèria pròpia de la criatura que viu de la caritat de Déu, hi ha una cosa que li és més pròpia que les altres, que ix més d’ell mateix, encara que sia mediant la generositat divina, i aquesta cosa és la voluntat.

Per això el culte que oferim a Déu, encara que sia dels seus dons i de les seves dàdives, és meritori i agradable al Senyor, perquè prové de la nostra voluntat; i més que les coses que li oferim, més que els cants de la nostra boca, que la cera que il·lumina l’altar, que l’olorós encens que cremem en son obsequi, que totes les coses materials de què ens servim en el culte com símbols i figures expressives dels nostres afectes i dels nostres desigs, l’etern Senyor de la glòria accepta i rep amb singular goig l’amor del nostre cor i la rectitud de la nostra voluntat.

Ja l’antic profeta deixà escrit: El culte de son cor és el més excels de tots els cultes; i tot culte pren son valor, i és agradable a Déu en quant surt del cor i és l’expressió sincera dels seus sentiments”.

 + Josep Torras i Bages

LA FE

“La fe no és una fantasia, una composició mental, o un estat d’esperit; és una infusió de vida sobrenatural que naturalment per força ha de manifestar-se a l’exterior; ha de transpirar en tots els nostres actes, i, de consegüent, ha de regir la nostra activitat i predominar sobre la naturalesa, a la qual no solament respecta i consagra en tota integritat, sinó que la fecunda, l’eleva, la purifica i la divinitza.

La fe, doncs, és una llei que Déu ha donat a la seva criatura racional. Qui es pensa amb la ciència conquerir la fe s’enganya del tot; la ciència prepara el camí, treu obstacles, demostra que havem de creure; però la infusió de la fe en l’esperit de l’home és una operació divina.

La fe és un fruit de l’Esperit Sant, és una il·luminació que persevera en l’esperit del verdader deixeble de Jesucrist.

 La fe l’hem de tenir no sols a l’interior. El pensar, sentir i obrar en conformitat amb ella, és el signe de que n’estem posseïts, de que la fe és el motor de tota la nostra vida”.

+ Josep Torras i Bages

L’ESGLÉSIA

“La Iglésia catòlica ama fins a morir la seva independència i llibertat, mai es doblega davant de la tirania, i prefereix l’extermini més que no pas que els homes vulguin legislar contra la seva consciència, que no té més Jutge que el mateix Déu.

 Potser us semblarà, estimats cristians, que presentem la religió d’aspecte massa ferreny quan avui tot es vol falaguer, i que això ha d’apartar els homes de seguir-la: però la religió, que és un fruit del cel, és com certs fruits que produeix la terra i el mar, que dins d’una closca dura tenen una substància riquíssima per a nodrir l’home. Per la pròpia naturalesa de les coses, tota pujada és penosa, i el qui vol elevar-se ha de cansar-se.

El Cristianisme no és raquític, ni tirànic, sinó amplíssim i amant de l’espontaneïtat i llibertat humana. Existeix sobre la terra per a assegurar la nostra llibertat.

El principi unificador del poble cristià és la caritat”.

+ Josep Torras i Bages

L’EUCARISTIA

“L’Eucaristia és el centre, la substància, l’essència del culte catòlic, és la vida de la Humanitat cristiana, és el focus que difon el calor espiritual a tots els membres del Cos místic de Jesucrist; i és la vida social i individual, perquè no solament santifica als homes en particular, no solament els uneix amb Déu, sinó que també els uneix els uns als altres, per a fer de tots els homes com una sola massa, un sol cos, una sola persona, com dels diferents grans de blat i dels diferents grans de raïm.

Verdaderament l’Eucaristia és com la substància del cristianisme. De consegüent tant com pugem honrem-la, venerem-la i estimem-la.

¿Com voleu que els primitius cristians aguantessin tres-cents anys de persecucions crudelíssimes, sense esperances humanes, durant molt temps, de que un dia veiessin la llibertat de la fe, si no hagués sigut aquest Pa celestial que els delectava i fortificava?”

Josep Torras i Bages

EL MÓN

“I no obstant, és clar que la riquesa, que la ciència, que l’hermosura, que el poder, que les grandeses que el món admira, tenen el seu objecte i la seva significació dins de la complexitat humana; però no els havem de donar més valor que el que tenen.

El món no és dolent; lo dolent és l’amor desordenat que li tenim.

Les passions són un element interessant de la universal harmonia del món humà. Però elles no existeixen per a ésser senyores, sinó per a ésser serventes. La senyora és la raó.

La llibertat d’esperit és la gran excel·lència humana. La mateixa santedat podem dir que no és altra cosa que la llibertat d’esperit.

En els quefers de la vida, estimats cristians, mai hem de perdre de vista que el món, que el nostre trànsit per la terra, és trànsit: no és situació definitiva, no és estat de permanència; que aquí hi som de pas”.

+ Josep Torras i Bages

LA GUERRA

“El militarisme no pot ésser una forma social cristiana en una època de civilització, perquè significa la força àrbitre de la independència i llibertat dels pobles, l’opressió del poderós sobre el dèbil. És el materialisme polític. Manifesta l’absència d’un principi espiritual en la regularització de les relacions d’uns pobles amb altres. El militarisme no lliga amb el Cristianisme.

Grosses són les calamitats que avui pesen sobre Europa: mils i mils d’homes morts, víctimes de les bombes i bales, altres engolits pel mar en l’enfonsament dels barcos, més mils encara esguerrats per tota la vida, cecs, sords, mancos, coixos, famílies que queden sense ningú dels qui els guanyaven el pa, pares sense fills, fills sense pares, ciutats destruïdes, nacions que perden la nacionalitat, grans temples enrunats, biblioteques i museus cremats, la fam i misèries de tota mena regnant en països abans rics i de vida abundant i còmoda: aquest és l’espectacle que avui donen al món les nacions que es tenien per les més civilitzades, que semblaven l’exemplar que havien d’imitar totes les altres”.

+  Josep Torras i Bages

LA PAU

“La doctrina de la pau és la doctrina evangèlica, i la Iglésia l’ha de recordar i treballar perquè s’infiltri en els homes i s’estengui, com una atmosfera que respiri tot el món civilitzat.

 Mai com avui, caríssims, els homes havien predicat la pau, ni s’havien reunit tantes conferències, ni s’havien escrit tants volums, per acabar amb la guerra, per a mitigar les revolucions, per arribar a la concòrdia. És una de les més grans humiliacions de la paraula humana, perquè guerres i revolucions tan fortes com les modernes, matances tan extraordinàries com les dels nostres dies, poques vegades s’havien vist en la història tan vella del món, com en aquests temps de la diplomàcia de la pau.

 I així continuarà mentre no se satisfaci la fam dels homes; a casa sense pa tot són raons, diu un refrà que sol haver-hi en totes les llengües; i mentre hi hagi fam, mentre els homes no estiguin satisfets, les raons, les lluites i les contradiccions continuaran vives, cruels i sagnants”.

+  Josep Torras i Bages

LA PÀTRIA (CATALUNYA)

“Sempre han estat la Fe i la Pàtria les que m’han posat la ploma als dits, essent els meus pobres escrits un complement dels meus deures de sacerdot i de ciutadà.

Crist, restaurador de la naturalesa, és el cor de la nació catalana, i al suau i ordenat ritme de sa sabiduria i amor es movien els fundadors i pares de nostre poble.

La pàtria no és la terra i les roques del país: la pàtria és una cosa espiritual encarnada en el terreny que trepitgem; com la casa natal en què tenim posats els nostres afectes, no és l’argamassa, les pedres i les bigues, sinó la seva forma, sa existència actual.

L’amor a la pàtria es redueix a l’amor al pròxim en son grau més excel·lent, puix la pàtria significa aquella part del llinatge humà més identificada amb nosaltres pels vincles de la sang, dels costums i sentiments, i pel veïnat de l’habitació aquí a la terra.

Convé, doncs, servar i fomentar l’esperit, que és la substància de la pàtria. La substància fa la cosa: perdent-se aquella es perd aquesta; per lo qual si l’esperit català es dissipava, quedaria també desvanescuda la pàtria. El que ens quedaria  fóra un nom buit de tota realitat, la supressió dels sentiments patriòtics, o sia la fraternitat universal igual a zero”.

+  Josep Torras i Bages

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *