DIMENGE III D’ADVENT / A

15 de desembre de 2019

Les insígnies pròpies de les basíliques

Tradicionalment els temples amb el títol de basílica menor tenen dos símbols que els identifiquen: el conopeu i el tintinacle. El conopeu és una peça històrica de la indumentària i insígnies papals, usada en principi per fer ombra al Papa en les processons, i que actualment simbolitza la vinculació específica amb el bisbe de Roma. És una mena de para-sol amb amples ratlles alternades de color daurat i vermell, els colors tradicionals del Papa (el blanc no va començar a ser utilitzat per la Santa Seu fins a principis del segle XIX). Es feia servir a les processons i actualment es col·loca a l’altar major o en un altre lloc visible.

El tintinacle (campaneta) és una peça de fusta que representa un campanar amb una campaneta al seu interior, generalment amb algun element identificatiu de la pròpia església. El seu simbolisme, ús i col·locació és paral·lel al conopeu.

La normativa vigent sobre les basíliques no es pronuncia en cap moment sobre el dret a utilitzar el conopeu i el tintinacle, ja que actualment no existeixen litúrgicament, i són només símbols tradicionals externs per identificar que una església ostenta el títol de basílica. Sí que s’esmenta, en canvi, la possibilitat d’utilitzar el símbol papal de les claus (en referència a sant Pere) en l’escut, el segell o altres ornaments propis. Tanmateix, les basíliques tenen unes condicions i obligacions pel que fa al temple, la litúrgia i la pastoral: cal que sigui un edifici amb un perfil destacat, reconegut per la seva història, relíquies o imatges sagrades; un focus espiritual d’una comunitat que hi acudeix a celebrar la seva fe; que posseeixi un tresor espiritual i sagrat, donant culte continuat al Senyor, a la Mare de Déu i als sants allà venerats; que l’ofici que s’hi celebri sigui exemplar per a la resta de temples de la diòcesi; que promogui la formació bíblica i religiosa dels fidels, així com l’estudi i la divulgació dels documents del magisteri papal; que celebri les festes pròpies de tota l’Església catòlica i en comunió amb el Papa de Roma.

La basílica de Santa Maria de Vilafranca va estrenar el conopeu i el tintinacle poc després de la seva declaració com a basílica, per Corpus del 1920, però van ser destruïts el 6 d’octubre de 1934. També tenia un escut basilical que va deixar d’utilitzar-se. Ara, amb motiu del centenari, es recuperen els nous conopeu i tintinacle i un nou escut s’incorpora a la imatge gràfica de la parròquia.

Recordem: dimarts 7 de gener a les 20 h, festa de sant Raimon de Penyafort. Missa presidida pel bisbe Agustí. A continuació, cant dels goigs de Sant Raimon i interpretació de l’Ave Verum de Mozart, a càrrec del cor Ave Verum.

Dijous 2 de gener a les 19 h a la sala mossèn Vinyeta. Conferència: “Cent anys de la concessió del títol de basílica menor a Santa Maria de Vilafranca (1920)”, a càrrec de Daniel Sancho.

INFORMACIONS DE LA COMUNITAT

Cant de les antífones de la O. Cada dia, del 17 al 23 de desembre a les 20:30 (vegeu agenda).

Sagrament del perdó. Les celebracions comunitàries prèvies al Nadal seran el dilluns 23 de desembre, a les 19 h a Sant Francesc i a les 20:30 h a l’església de Montserrat. Confessions individuals després de les misses o al despatx.

Missa a Sant Francesc. Se suprimeix durant les festes de Nadal (del 23 de desembre al 9 de gener).

Tradicional concert d’orgue de Sant Esteve. 26 de desembre de 2020, a les 12:45 h a la basílica de Santa Maria, a càrrec de Pol Álvarez Viciana. Entrada lliure.

Capelles Sagrada Família. Convidem a portar-les abans del dia de la Sagrada Família (diumenge 29 de desembre), on estaran exposades. Informeu de totes les que conegueu.

Noces d’or i de plata. Les parelles que celebreu 25 o 50 anys de matrimoni us convidem el dia de la Sagrada Família (29 desembre) a missa de 12 h. Comuniqueu-ho al despatx.

Vetlla de pregària de Cap d’Any. Dimarts 31 de desembre a les 22:30 h a la capella del Santíssim de Santa Maria. Tot seguit, compartirem un petit refrigeri.

Paraula i Vida 2020. Tenim a disposició aquest llibret amb l’evangeli de cada dia de l’any amb un breu comentari. Una bona eina per a la reflexió i pregària personal. El podeu adquirir al preu de 3 €, en català o en castellà.

CALENDARI  I  AGENDA

Diumenge 15. Diumenge III d’Advent. A les 11:45 h a l’església de Montserrat, concert amb el coro rociero “Aires de las marismas” de Santa Margarida i els Monjos.

Dilluns 16. Sant Josep Manyanet. Felicitem de tot cor la comunitat religiosa i educativa del col·legi Sant Ramon.

Dimarts 17. Comencen les fèries privilegiades d’Advent. Cada dia a les 20:30 a la capella del Santíssim, vespres amb el cant de les antífones de la O, a càrrec de la Schola Gregoriana. A les 18:45 h, grup bíblic. Tema: Guarició d’un invàlid (Jn 5,1-16). A les 21h a la sala Mn. Vinyeta, concert de nadales de la coral de l’Institut Eugeni d’Ors.

Dijous 19. A les 21 h, reunió de l’equip de pastoral de joves

Dissabte 21. A les 11:30 h, missa al centre sociosanitari R. Fortuny. A les 18:30 h a la cripta, sessió de formació litúrgica. A la sala Vinyeta, pregària de Nadal del GEP.

Diumenge 22. Diumenge IV d’Advent. A les 11:45 h a l’església de Montserrat, concert amb el coro rociero “Arenas del camino” de Vilafranca.

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA

8 de desembre de 2019

La Puríssima i l’Advent

Aquest any la festa de la Puríssima cau en diumenge, i per tant coincideix amb el segon diumenge del temps d’Advent. Així, tot i que habitualment els diumenges dels temps forts tenen precedència sobre les solemnitats, la Immaculada Concepció de la Mare de Déu té tanta força i identitat que passa al davant de tota altra festa. És per això que avui, tot i ser diumenge, celebrarem la Puríssima. Això sí, mantindrem el to d’Advent en tota la celebració. De fet, ens va bé contemplar Maria en el context d’aquest temps litúrgic que marca tota la vida de la comunitat i tota l’ambientació material i espiritual d’aquestes setmanes. Perquè Maria és un dels personatges típics d’aquest temps de preparació del Nadal. En aquest temps en què ens estem preparant per rebre aquell que ens porta la salvació, Maria esdevé un model de les actituds pròpies d’aquell que confia i espera en Déu, i alhora esdevé també un motiu d’esperança. Per això avui, tot i celebrar la Puríssima, encendrem el segon ciri de la corona d’Advent, escoltarem a la 2ª lectura la pròpia del segon diumenge d’Advent, i farem diverses referències al nostre camí d’espera i preparació de la vinguda del Senyor.

INFORMACIONS DE LA COMUNITAT

Resultat Germanor. Fruit de la col·lecta realitzada els dies 9 i 10 de novembre, s’han lliurat al bisbat de Sant Feliu 819’37 €, amb destinació al Fons Comú Diocesà.

Exposició de pessebres. A la Capella dels Dolors fins el 6 de gener (i el cap de setmana 11 i 12). Horari feiners (excepte dilluns) de 18 h a 20 h, i els dissabtes, diumenges i festius també de 12 h a 14 h. Agraïm també a l’Associació de Pessebristes els pessebres de Sta. Maria i la Trinitat.

Felicitació de Nadal. Recordem que tenim a la venda postals de sant Fèlix, la cripta de Santa Maria, la basílica i el retaule de la Mare de Déu i sant Jordi; totes al preu d’1€, per ajudar la campanya d’obres. Potser alguna (especialment la del retaule) pot servir de felicitació de Nadal.

Trobada europea de Taizé. Un grup de 8 joves de la nostra comunitat parroquial, acompanyats de Mn. Jordi, hi participaran, del 28 de desembre a l’1 de gener, aquest any a Polònia. Preguem pel bon fruit d’aquesta experiència.

Capelles Sagrada Família. Per segon any convoquem les capelles de la Sagrada Família que passen per les cases a portar-les abans del dia de la Sagrada Família (diumenge 29 de desembre), on estaran exposades a la missa de 12 h. Demanem que informeu de totes les que conegueu.

Noces d’or i de plata. Les parelles que celebreu 25 o 50 anys de matrimoni us convidem a celebrar-ho junts el dia de la Sagrada Família (diumenge 29 de desembre) a la missa de 12 h. Comuniqueu-ho al despatx parroquial.

100 ANYS DEL TÍTOL DE BASÍLICA DE SANTA MARIA

Una basílica és una estructura arquitectònica d’origen romà amb una funció econòmica i jurídica. Eren edificis que servien per a les transaccions comercials i judicis públics. La seva estructura (“planta basilical”) estava formada per 3 o 5 naus, de les quals una central més gran que les laterals, en les quals s’hi poden obrir galeries de finestres. Aquesta planta serà adoptada pels primers edificis religiosos cristians, ja que permetia acollir grans quantitats de persones reunides en “assemblea litúrgica”, alhora que distribuïa els espais entre els fidels a la nau i els ministres a l’absis que encapçala el conjunt.

Avui dia el nom de basílica no respon a criteris arquitectònics sinó que és el títol que es concedeix a esglésies notables per la seva antiguitat i prestigi i que frueix de certs privilegis. La concessió d’aquest títol a una església correspon al Papa.

Les basíliques poden ser majors o menors. Només hi ha 4 basíliques majors, totes elles a Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major i Sant Pau Extramurs. De basíliques menors n’hi ha 1.500 a tot el món. A Catalunya hi ha 27 basíliques menors, 9 de les quals a Barcelona: la catedral, la Mercè, Santa Maria del Mar, el Pi, Sant Josep Oriol, Sant Just i Pastor, Tibidabo, la Concepció i la Sagrada Família (títol concedit el dia de la dedicació pel papa Benet XVI, el 7 de novembre de 2010). Les altres són: les catedrals de Tarragona, Terrassa, Tortosa, la Seu d’Urgell, Solsona i Vic, i les esglésies de Castelló d’Empúries, Igualada, Manresa, Mataró, Sant Feliu de Girona, Poblet, Tremp. Les últimes que han rebut el títol de basílica han estat els santuaris de Núria i Meritxell (2014) i Balaguer (2016). Al bisbat de Sant Feliu tenim les basíliques de Montserrat i Vilafranca.

El títol de basílica menor a l’església de Santa Maria de Vilafranca el va concedir el papa Benet XV el 7 de gener del 1920. Celebrarem el centenari el dia de Sant Raimon de Penyafort amb una missa presidida pel bisbe Agustí a les 20 h. S’interpretarà l’Ave Verum a càrrec d’un cor creat especialment per a aquesta ocasió.

CALENDARI  I  AGENDA

Diumenge 8. La Immaculada Concepció de Maria. Diumenge II d’Advent. Mercadet solidari de Mans Unides, a la sala Mn. Vinyeta de 11:30 a 14 i de 18:30 a 21 h.

Dimarts 10. A les 18:30 h, grup d’estudi d’evangeli. Reflexió sobre l’evangeli del diumenge. Obert a tothom.

Dijous 12. A les 21 h, reunió del consell pastoral.

Divendres 13. Santa Llúcia, verge i mártir. No hi ha missa a Sant Francesc. A Sta. Maria, misses a les 12 h (modistes i costureres) i a les 20 h (cant dels goigs i inauguració del pesebre de l’Associació de Pessebristes). A les 22 h, pregària jove d’Advent al Monestir del Carme.

Dissabte 14. Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església. Recés espiritual “Aixeca’t”, al Monestir de la Mare de Déu del Carme, de 10:30 a 13:30 h. Obert a tothom, no cal inscripció.

Diumenge 15. Diumenge III d’Advent. A les 11 h a l’església de Montserrat, concert amb el coro rociero “Aires de las marismas” de Santa Margarida i els Monjos.

“UNA ALTRA MANERA DE PREPARAR EL NADAL…”

Dins el temps d’Advent, un dels recursos que té la litúrgia catòlica per a la preparació immediata de la celebració de Nadal, és el cant de les antífones marianes abans del Magnificat durant les vespres dels set dies previs a la Nativitat del Senyor. Són les anomenades “antífones majors” i també les “antífones de la O” a causa de que totes elles comencen amb l’exclamació admirativa “O” (en català “Oh”). Elles soles formen un petit capítol i un tresor dins els vast repertori del cant gregorià. Les seves belles melodies ens preparen interiorment a rebre el missatge joiós del naixement del Salvador.

Pels propers dies del 17 al 23 de desembre, l’Schola Gregoriana de Vilafranca conjuntament amb les Parròquies de la Vila, han programat el cant d’aquestes antífones a la capella del Santíssim de la Basílica de Santa Maria. L’horari serà cada dia a 2/4 de 9 del vespre, després  de la missa habitual.

CARTA APOSTÒLICA


Admirabile signum

DEL SANT PARE FRANCESC
SOBRE EL SIGNIFICAT I EL VALOR DEL PESSEBRE

  1. El bell signe del pessebre, tan estimat pel poble cristià, causa sempre sorpresa i admiració. La representació de l’esdeveniment del naixement de Jesús equival a anunciar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu amb senzillesa i alegria. El pessebre és com un Evangeli viu, que sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura. La contemplació de l’escena del Nadal ens convida a posar-nos espiritualment en camí, atrets per la humilitat d’Aquell que s’ha fet home per a trobar cada home. I descobrim que Ell ens estima fins al punt d’unir-se a nosaltres, perquè també nosaltres puguem unir-nos a Ell.

Amb aquesta Carta voldria encoratjar la bella tradició de les nostres famílies que en els dies previs al Nadal preparen el pessebre, com també el costum de posar-lo en els llocs de treball, a les escoles, als hospitals, a les presons, a les places… És realment un exercici de fantasia creativa, que utilitza els materials més dispars per a crear petites obres mestres plenes de bellesa. S’aprèn des d’infants: quan el pare i la mare, al costat dels avis, transmeten aquesta alegre tradició, que conté una rica espiritualitat popular. Espero que aquesta pràctica mai no s’afebleixi; és més, confio que, allí on hagués caigut en desús, sigui descoberta de nou i revitalitzada.

  1. L’origen del pessebre troba confirmació abans de res en alguns detalls evangèlics del naixement de Jesús a Betlem. L’evangelista Lluc diu senzillament que Maria «va donar a llum el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.» (2,7). Jesús va ser col·locat en un pessebre; paraula que procedeix del llatí: praesepium.

El Fill de Déu, en venir a aquest món, troba lloc on els animals mengen. El fenc es converteix en el primer llit per a Aquell que es revelarà com «el pa baixat del cel» (Jn 6,41). Un simbolisme que ja sant Agustí, juntament amb altres Pares, havia captat quan escrivia: «Posat en el pessebre, es va convertir en aliment per a nosaltres» (Serm. 189,4). En realitat, el pessebre conté diversos misteris de la vida de Jesús i ens els fa sentir propers a la nostra vida quotidiana.

Però tornem de nou a l’origen del pessebre tal com nosaltres l’entenem. Ens traslladem amb la ment a Greccio, a la vall de Rieti; allí sant Francesc es va aturar venint probablement de Roma, on el 29 de novembre de 1223 havia rebut del papa Honori III la confirmació de la seva Regla. Després del seu viatge a Terra Santa, aquelles grutes li recordaven d’una manera especial el paisatge de Betlem. I és possible que el Poverello quedés impressionat a Roma, pels mosaics de la Basílica de Santa Maria la Major que representen el naixement de Jesús, just al costat del lloc on es conservaven, segons una antiga tradició, les fustes del pessebre.

Les Fonts Franciscanes narren detalladament el que va succeir a Greccio. Quinze dies abans del Nadal, Francesc va cridar un home del lloc, anomenat Joan, i li va demanar que l’ajudés a complir un desig: «Desitjo celebrar la memòria del Nen que va néixer a Betlem i vull contemplar d’alguna manera amb els meus ulls el que va sofrir en la seva invalidesa de nen, com va ser reclinat en el pessebre i com va ser col·locat sobre el fenc entre el bou i l’ase»[1]. Tan aviat com ho va sentir, aquest home bo i fidel ràpidament va anar a preparar en el lloc assenyalat el que el sant li havia indicat. El 25 de desembre, van arribar a Greccio molts frares de diferents llocs, com també homes i dones de les granges de la comarca, portant flors i torxes per a il·luminar aquella nit santa. Quan va arribar Francesc, va trobar el pessebre amb el fenc, el bou i l’ase. Les persones que van arribar-hi en veure l’escena del Nadal van mostrar una alegria indescriptible, com mai abans no havien experimentat. Després el sacerdot, davant del Naixement, va celebrar solemnement l’Eucaristia, mostrant el vincle entre l’encarnació del Fill de Déu i l’Eucaristia. En aquella ocasió, a Greccio, no hi havia figures: el pessebre va ser realitzat i viscut per tots els presents[2].

Així neix la nostra tradició: tots al voltant de la cova i plens d’alegria, sense cap distància entre l’esdeveniment que s’acompleix i els qui participen en el misteri.

El primer biògraf de sant Francesc, Tomás de Celano, recorda que aquella nit es va afegir a l’escena senzilla i commovedora el do d’una visió meravellosa: un dels presents va veure posat al llit en el pessebre el mateix Nen Jesús. D’aquell pessebre del Nadal de 1223, «tots van tornar a les seves cases plens d’alegria»[3].

  1. Sant Francesc va realitzar una gran obra d’evangelització amb la simplicitat d’aquell signe. El seu ensenyament ha penetrat en els cors dels cristians i roman fins als nostres dies com una manera genuïna de representar amb senzillesa la bellesa de la nostra fe. D’altra banda, el mateix lloc on es va realitzar el primer pessebre expressa i evoca aquests sentiments. Greccio s’ha convertit en un refugi per a l’ànima que s’amaga en la roca per a deixar-se embolcallar en el silenci.

Per què el pessebre suscita tanta sorpresa i ens commou? En primer lloc, perquè manifesta la tendresa de Déu. Ell, el Creador de l’univers, s’abaixa a la nostra petitesa. El do de la vida, sempre misteriós per a nosaltres, ens captiva encara més veient que Aquell que va néixer de Maria és la font i la protecció de cada vida. En Jesús, el Pare ens ha donat un germà que ve a buscar-nos quan estem desorientats i perdem el rumb; un amic fidel que sempre és a prop nostre; ens ha donat el seu Fill que ens perdona i ens aixeca del pecat.

La preparació del pessebre a les nostres cases ens ajuda a reviure la història que va succeir a Betlem. Naturalment, els evangelis són sempre la font que permet conèixer i meditar aquell esdeveniment; no obstant, la seva representació en el pessebre ens ajuda a imaginar les escenes, estimula els afectes, convida a sentir-nos implicats en la història de la salvació, contemporanis de l’esdeveniment que es fa viu i actual en els més diversos contextos històrics i culturals.

D’una manera particular, el pessebre és des del seu origen franciscà una invitació a “sentir”, a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va triar per a si mateix en la seva encarnació. I així, és implícitament una crida a seguir-lo en el camí de la humilitat, de la pobresa, de l’anorreament, que des de la cova de Betlem condueix fins a la Creu. És una crida a trobar-lo i servir-lo amb misericòrdia en els germans i germanes més necessitats (cf. Mt 25,31-46).

  1. M’agradaria ara repassar els diversos signes del pessebre per a comprendre el significat que comporten. En primer lloc, representem el context del cel estrellat en la foscor i el silenci de la nit. Ho fem així, no sols per fidelitat als relats evangèlics, sinó també pel significat que té. Pensem en quantes vegades la nit embolcalla les nostres vides. Doncs bé, fins i tot en aquests instants, Déu no ens deixa sols, sinó que es fa present per a respondre a les preguntes decisives sobre el sentit de la nostra existència: qui soc jo? D’on vinc? Per què vaig néixer en aquest moment? Per què estimo? Per què sofreixo? Per què moriré? Per a respondre aquestes preguntes, Déu es va fer home. La seva proximitat porta llum on hi ha foscor i il·lumina els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort (cf. Lc 1,79).

Mereixen també algun esment els paisatges que formen part del pessebre i que sovint representen les ruïnes de cases i palaus antics, que en alguns casos substitueixen la cova de Betlem i es converteixen en l’estada de la Sagrada Família. Aquestes ruïnes semblen estar inspirades en la Llegenda Àuria del dominic Jacopo da Varazze (segle XIII), on es narra una creença pagana segons la qual el temple de la Pau a Roma s’esfondraria quan una Verge donés a llum un fill. Aquestes ruïnes són sobretot el signe visible de la humanitat caiguda, de tot el que està en ruïnes, que està corromput i deprimit. Aquest escenari diu que Jesús és la novetat enmig d’un món vell, i que ha vingut a sanar i reconstruir, a retornar a la nostra vida i al món la seva esplendor original.

5. Quina emoció hauria d’acompanyar-nos mentre col·loquem en el pessebre les muntanyes, els rierols, les ovelles i els pastors! D’aquesta manera recordem, tal com havien anunciat els profetes, que tota la creació participa de la festa de la vinguda del Messies. Els àngels i l’estrella són el senyal que també nosaltres estem cridats a posar-nos en camí per a arribar a la cova i adorar el Senyor.

«Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber». (Lc 2,15), diuen els pastors després de l’anunci fet pels àngels. És un ensenyament molt bell que es mostra en la senzillesa de la descripció. A diferència de tanta gent que pretén fer altres mil coses, els pastors es converteixen en els primers testimonis de l’essencial, és a dir, de la salvació que se’ls ofereix. Són els més humils i els més pobres els qui saben acollir l’esdeveniment de l’encarnació. A Déu que ve a la nostra trobada en el Nen Jesús, els pastors responen posant-se en camí cap a Ell, per a una trobada d’amor i d’agradable sorpresa. Aquesta trobada entre Déu i els seus fills, gràcies a Jesús, és el que dona vida precisament a la nostra religió i constitueix la seva singular bellesa, i resplendeix d’una manera particular en el pessebre.

  1. Tenim el costum de posar en els nostres pessebres moltes figures simbòliques, sobretot, les de captaires i de gent que no coneixen una altra abundància que la del cor. Ells també són a prop del Nen Jesús per dret propi, sense que ningú pugui foragitar-los o allunyar-los d’un bressol tan improvisat que els pobres al seu voltant no desentonen en absolut. De fet, els pobres són els privilegiats d’aquest misteri i, sovint, aquells que són més capaços de reconèixer la presència de Déu enmig nostre.

Els pobres i els senzills en el Naixement recorden que Déu es fa home per a aquells que més senten la necessitat del seu amor i demanen la seva proximitat. Jesús, «mans i humil de cor» (Mt 11,29), va néixer pobre, va portar una vida senzilla per a ensenyar-nos a comprendre l’essencial i a viure d’això. Des del pessebre emergeix clarament el missatge que no podem deixar-nos enganyar per la riquesa i per tantes propostes efímeres de felicitat. El palau d’Herodes és al fons, tancat, sord a l’anunci d’alegria. En néixer en el pessebre, Déu mateix inicia l’única revolució veritable que dona esperança i dignitat als desheretats, als marginats: la revolució de l’amor, la revolució de la tendresa. Des del pessebre, Jesús proclama, amb humil poder, la crida a compartir amb els últims el camí cap a un món més humà i fratern, on ningú no en sigui exclòs ni marginat.

Amb freqüència als infants —però també als adults!— els encanta afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. I, no obstant això, aquesta imaginació pretén expressar que en aquest nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura. Del pastor al ferrer, del forner als músics, de les dones que porten gerres d’aigua als nens que juguen…, tot això representa la santedat quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia, quan Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina.

  1. A poc a poc, el pessebre ens porta a la cova, on trobem les figures de Maria i de Josep. Maria és una mare que contempla el seu fill i el mostra a tots els qui venen a visitar-lo. La seva imatge fa pensar en el gran misteri que ha embolcallat a aquesta jove quan Déu ha trucat a la porta del seu cor immaculat. Davant l’anunci de l’àngel, que li demanava que fos la mare de Déu, Maria va respondre amb obediència plena i total. Les seves paraules: «Heus aquí l’esclava del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula» (Lc 1,38), són per a tots nosaltres el testimoniatge de l’abandó en la fe a la voluntat de Déu. Amb aquell “sí”, Maria es convertia en la mare del Fill de Déu sense perdre la seva virginitat, sinó que consagrant-la gràcies a Ell. Veiem en ella la Mare de Déu que no té el seu Fill només per a ella mateixa, sinó que demana a tots que obeeixin la seva paraula i la posin en pràctica (cf. Jn 2,5).

 

Al costat de Maria, en una actitud de protecció del Nen i de la seva mare, hi ha sant Josep. En general, es representa amb el bastó a la mà i, a vegades, també sostenint un llum. Sant Josep juga un paper molt important en la vida de Jesús i de Maria. Ell és el custodi que mai no es cansa de protegir la seva família. Quan Déu li va advertir de l’amenaça d’Herodes, no va dubtar a posar-se en camí i emigrar a Egipte (cf. Mt 2,13-15). I una vegada passat el perill, va portar la família de tornada a Natzaret, on va ser el primer educador de Jesús nen i adolescent. Josep portava en el seu cor el gran misteri que embolcallava a Jesús i Maria la seva esposa, i com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica.

  1. El cor del pessebre comença a bategar quan, per Nadal, col·loquem la imatge del Nen Jesús. Déu es presenta així, en un nen, per a ser rebut als nostres braços. En la feblesa i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma. Sembla impossible, però és així: en Jesús, Déu ha estat un nen i en aquesta condició ha volgut revelar la grandesa del seu amor, que es manifesta en el somriure i en allargar les seves mans cap a tothom.

El naixement d’un nen suscita alegria i sorpresa, perquè ens posa davant el gran misteri de la vida. Veient brillar els ulls dels joves esposos davant el seu fill nounat, entenem els sentiments de Maria i Josep que, mirant el nen Jesús, percebien la presència de Déu en les seves vides.

«La Vida s’ha manifestat» (1Jn 1,2); així l’apòstol Joan resumeix el misteri de l’encarnació. El pessebre ens fa veure, ens fa tocar aquest esdeveniment únic i extraordinari que ha canviat el curs de la història, i a partir del qual també s’ordena la numeració dels anys, abans i després del naixement de Crist.

La manera d’actuar de Déu gairebé atordeix, perquè sembla impossible que Ell renunciï a la seva glòria per a fer-se home com nosaltres. Quina sorpresa veure Déu que assumeix els nostres propis comportaments: dorm, pren la llet de la seva mare, plora i juga com tots els nens. Com sempre, Déu desconcerta, és impredictible, contínuament va més enllà dels nostres esquemes. Així, doncs, el pessebre, mentre ens mostra Déu tal com ha vingut al món, ens convida a pensar en la nostra vida empeltada en la de Déu; ens convida a ser deixebles seus si volem aconseguir el sentit últim de la vida.

  1. Quan s’acosta la festa de l’Epifania, es col·loquen en el Naixement les tres figures dels Reis Mags. Observant l’estrella, aquells savis i rics senyors d’Orient s’havien posat en camí cap a Betlem per a conèixer Jesús i oferir-li dons: or, encens i mirra. També aquests regals tenen un significat al·legòric: l’or honra la reialesa de Jesús; l’encens, la seva divinitat; la mirra, la seva santa humanitat que coneixerà la mort i la sepultura.

Contemplant aquesta escena en el pessebre, estem cridats a reflexionar sobre la responsabilitat que cada cristià té de ser evangelitzador. Cadascun de nosaltres es fa portador de la Bona Notícia amb aquells que troba, testimoniant amb accions concretes de misericòrdia l’alegria d’haver trobat Jesús i el seu amor.

Els Mags ensenyen que es pot començar des de molt lluny per a arribar a Crist. Són homes rics, savis estrangers, assedegats de l’infinit, que parteixen per a un llarg i perillós viatge que els porta fins a Betlem (cf. Mt 2,1-12). Una gran alegria els envaeix davant el Nen Rei. No es deixen escandalitzar per la pobresa de l’ambient; no dubten a posar-se de genolls i adorar-lo. Davant Ell comprenen que Déu, igual que regula amb sobirana saviesa el curs de les estrelles, guia el curs de la història, derrocant els poderosos i exaltant els humils. I certament, arribats al seu país, hauran comptat aquesta trobada sorprenent amb el Messies, inaugurant el viatge de l’Evangeli entre els no jueus.

  1. Davant del pessebre, la ment espontàniament va a quan érem infants i esperàvem amb impaciència el temps per a començar a construir-lo. Aquests records ens porten a prendre novament consciència del gran do que se’ns ha donat en transmetre’ns la fe; i al mateix temps ens fan sentir el deure i l’alegria de transmetre als fills i als nets la mateixa experiència. No és important com es prepara el pessebre, pot ser sempre igual o modificar-se cada any; el que compta és que aquest parli a la nostra vida. En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l’amor de Déu, el Déu que s’ha fet nen per a dir-nos com és a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.

Benvolguts germans i germanes: el pessebre forma part del dolç i exigent procés de transmissió de la fe. Començant des de la infància i després en cada etapa de la vida, ens educa a contemplar Jesús, a sentir l’amor de Déu per nosaltres, a sentir i creure que Déu és amb nosaltres i que nosaltres estem amb Ell, tots fills i germans gràcies a aquell Nen Fill de Déu i de la Mare de Déu. I a sentir que en això hi ha la felicitat. Que a l’escola de sant Francesc obrim el cor a aquesta gràcia senzilla, deixem que de la sorpresa neixi una oració humil: el nostre “gràcies” a Déu, que ho ha volgut compartir tot amb nosaltres per a no deixar-nos mai sols.

Donat a Greccio, en el Santuari del Pessebre, 1 de desembre de 2019.

FRANCESC

[1] Tomás de Celano, Vida Primera, 84: Fuentes franciscanas (FF), n. 468.

[2] Cf. ibíd., 85: FF, n. 469.

[3] Ibíd., 86: FF, n. 470.

 

MERCADET SOLIDARI

El Grup Tercer Món –  Mans Unides de les Parròquies de Vilafranca organitza un “Mercadet Solidari” els dies  6, 7 i 8 de desembre de 2019.

Estarà situat a la Sala  Mn. Vinyeta (plaça Santa Maria 7)  en horari de 11,30  a 14 h.  i 18,30  a 21 h.

Els beneficis es destinaran al projecte de Mans Unides  d’aquest any: la promoció social i econòmica de la zona de Wayuu, a Colòmbia .

Agraïm a tothom la seva col.laboració.

Adjuntem cartell