20150423_092020[1]Quan passis aquesta nit,

si ens vols fer més bella l’alba,

posa’ns un gruix de neguit

dins la nostra ànima balba.

Posa’ns-hi un gruix de neguit

i, a més, el foc d’unes roses

que ens desvetlli l’esperit

i hi mudi en cendra les noses.

I arrenca del cor dels cels,

o símbol de primavera!

el més brillant dels estels

que el vull lluir a la bandera.

 (Antoni Massanell i Esclassans, 20-4-1982)