SANT JOCUND, compatró de Vilafranca

Avui, 9 de febrer celebrem al festivitat de Sant Jocund, compatró de Vilafranca, juntament amb Sant Raimon de Penyafort i Sant Fèlix.
Qui era Sant Jocund?
El 1679, el Dr. Ramon Sans, degà del Penedès i canonge sagristà de la Catedral de Barcelona, va portar la relíquia de sant Jocund des de Roma fins a Barcelona. El 28 de maig de 1680, el procurador general de la Comunitat de Preveres va traslladar la relíquia de sant Jocund de Barcelona a Vilafranca del Penedès, deixant-la al convent de Santa Clara.
La devoció vilafranquina a sant Jocund, màrtir, prové d’ençà que el 1681 va ser nomenat compatró de Vilafranca del Penedès.

Sant Jocund ha estat pel vilafranquins el protector davant de les malalties. D’aquesta manera, el maig del 1809, arran d’unes infeccions que s’estengueren per tot el Principat de Catalunya, i fent-se palesa a Vilafranca la malaltia, després de prendre tota una sèrie de mesures higièniques “se acudí al Patró de la sanitat de la present Vila el Gloriós Martir S. Jocundo, per si per son medi, é intercessió, podia est Poble, conseguir del Señor sa misericordia en tan terrible conflicte”. El dia 3 de desembre d’aquell any, es va celebrar l’ofici solemne amb Te Deum amb música “al Glorios Patró Sant Jocundo, en acció de Gracias de haver cessat ditas malaltias yà tres mesos atràs”. Igualment, un altre exemple el trobem escrit en aquest goig que teniu a les mans: “Médico muy singular, para todos conducido, el remedio prevenido á todos dais sin cesar: Nunca sabeis retardar el remedio suplicado”.
La relíquia de sant Jocund va desaparèixer, juntament amb la relíquia de sant Raimon de Penyafort, el 6 d’octubre de 1934.
.

La conversió de Sant Pau

Segons conta la tradició, el 1562, l’Apòstol Pau, vestit de pelegrí, es va aparèixer a dos pastors coixos que estaven a prop d’unes aiguamolls. Sant Pau abocà l’aigua que portava en una carabasseta, en el fangar dels aiguamolls i manà a aquells dos hòmens que entraren a les aigües fangoses. Quan eixiren de l’aigua, ja curats, no veieren Sant Pau, que havia desaparegut. Aquells dos hòmens anaren al poble per contar el doble miracle que havia produït l’Apòstol: la seua curació i la transformació de les aigües dels aiguamolls, des d’aquell dia, netes i transparents.

Són diversos els Goigs i els textos que narren aquesta tradició de l’aparició de l’Apostol i de la curació dels dos pastors coixos.

I és cada 25 de gener, quan l’Església celebra la festa de la conversió de Sant Pau, aquell fariseu que primer va perseguir els cristians, com descriu els Fets dels Apòstols:

“Saule es presentà al gran sacerdot i li demanà cartes dirigides a les sinagogues de Damasc per tal que, si en trobava alguns que foren del Camí, els poguera dur detinguts a Jerusalem” (Ac 9: 1-2). I va ser en el camí a Damasc, que Saule, en una visió, escoltà la veu de Jesús.

Certament que el text dels Fets dels Apòstols no diu res del cavall. Només ens diu que Pau, anomenat també Saule, va caure a terra (9:4). Però la tradició popular el fa caure del cavall. I amb la caiguda i la ceguesa, Pau va canviar de vida. Com que la visió l’havia deixat cec, Pau fou portat a Ananies, deixeble de Jesús, que li retornà la vista. Una vegada retornada la vista, Pau va ser batejat i així, de perseguidor es transformà en l’Apòstol dels pagans.

Cuant anaveu á Damasco

Per cristians conquistar

Per lo cami encontrareu

Al quins te tots de salvar:

Y vent vostra valentía

 Del cavall vos ha llansat”.

De la ditxosa caiguda

Sens vista vareu quedar

Y sens ella coneguereu

La llum, queus venia á dar:

Senyor que voleu que fassa

Al punt li habeu demanát.

A Ananías lo Senyor

Comunicà sa intenció,

Manantli vos notificás

Serieu vas d’elecció:

Y si be li contradi

Sempre mes vos ha honrat.

Aquest diumenge, 29 de gener, celebrarem aquest tradicional Aplec, a l’Ermita de Sant Pau. Els actes programats són els següents:

* 11 h, davant l’ermita, EUCARISTIA;

* 12 h, Actuació de la Coral Ressò, de l’Arboç, i de l’Esbart Rocassagna, de Gelida.

* 13 h, Gegants de Pacs i Sardana Bell Penedès.

SANT RAIMON DE PENYAFORT

Avui festivitat de Sant Raimon de Penyafort.

Resultat d'imatges de sant raimon de penyafort, vilafranca del penedès

Raimon de Penyafort va néixer el 1185 a Santa Margarida i els Monjos. Era fill de Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort. Va ser clergue i professor a la catedral de Barcelona. El 1917 es traslladà a la Universtitat de Bolonya on també exercí de professor i on va conèixer la congregació de Sant Domènec, a la qual ingressà i n’acabà essent tercer mestre general de l’ordre de predicadors. Va esdevenir un dels grans especialistes en dret canònic durant l’edat mitjana, doctor en teologia eclesiàstica i, entre d’altres, va escriure el tractat Summa de casibus poentientiae, i el Liber extra, compilació de les anomenades decretals de Gregori IX, que fou el codi de dret canònic en ús a l’Església Catòlica fins al codi de Pius X. Exercí igualment una gran influència a la Corona d’Aragó. Va ser conseller del rei Jaume I i també va actuar com a assessor jurídic i inquisidor. Fundà una escola de llengua àrab (studium) a Tunis (1245) i a Múrcia (1266) per a la conversió dels musulmans.

Fou canonitzat el 1601 i el 1665 proclamat sant. Patró dels col·legis d’advocats catalans i dels juristes, el 1944 el Ministeri de Justícia del Govern de Espanya creà la Creu de San Raimundo de Peñafort per a premiar el mèrit a la justícia i recompensar fets o serveis rellevants en el camp del Dret.

Sant Fèlix màrtir

Avui 30 d’agost, festivitat de Sant Fèlix, ha presidit l’ofici de Festa Major, Mons. Francesc Pardo Artigas, bisbe de Girona i fill del Penedès.

Descarregar (PDF, 185KB)

Com deia en Torras i Bages, l’anterior bisbe penedesenc:

“Un màrtir és un home qui compleix admirablement la seva missió dins de la col·lectivitat humana: presta testimoni de la Veritat i de la Justícia. No tothom és bo, per a deixeble de la Veritat: la humanitat, per obtenir la seva sublimació final i definitiva, la glòria celestial, ha de sofrir una selecció:  reeixirà en la vida eterna la humanitat triomfadora, no la sàvia, no la il·lustrada, no la rica, no l’elegant, sinó aquella que en l’exercici de la pròpia vida haurà fet triomfar la veritat.”

Bona Festa Major i bon Sant Fèlix

Sant Jocund – Copatró de Vilafranca

Avui dimarts 9 de febrer, a les 8 del vespre, a la basílica parroquial de Santa Maria, es celebrarà l’Ofici Solemne en honor de Sant Jocund, presidit per Mn. Jaume Berdoy, rector de la parròquia i vicari general del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

En acabar, es procedirà al cant dels Goigs per part de la Societat Coral del Penedès. Al final, es lliurarà un diploma recordatori a totes aquelles persones, empreses i entitats que han fet una aportació nominal per tal de sufragar les despeses del retaule majòlica de Sant Jocund.