parroquia@parroquiesdevilafranca.org
Els mags es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella anava davant d’ells, fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. (Mt 2,9-11)
És la segona gran festa del Temps de Nadal. Els mags d’Orient, aquells estranys personatges vinguts de terres llunyanes, representen tota la humanitat, tots els pobles del món. Perquè la llum de Jesucrist és per a tothom, sense cap exclusió.
El qui és la Paraula es va fer home, i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare. (Jn 1,14)
Els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom se’n meravellava. I Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. (Lc 2,16-19)
Josep prengué el nen amb la seva mare i, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran natzarè». (Mt 2,22-23)