Catalonia Sacra fa una ruta a peu per conèixer tres esglésies del terme de Pontons

Catalonia Sacra organitza per aquest diumenge la seva primera descoberta a peu. Sota el títol «A peu per les esglésies de Pontons», l’itinerari que estarà guiat transcorrerà al llarg de 7,5 quilòmetres per conèixer i saber de tres esglésies d’aquest municipi de la comarca: Sant Joan de la Muntanya, Sant Salvador de la Balma i Santa Magdalena de Pontons. Aquest recorregut guiat per esglésies del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat recorrerà esglésies del terme de Pontons, un dels més grans i muntanyencs de la comarca. Les inscripcions per aquesta ruta es poden fer al correu electrònic reserves@cataloniasacra.cat o al telèfon 693 720 202 i es recomana als participants portar calçat preparat per caminar i aigua per hidratar-se en el recorregut. La sortida serà a les nou del matí de Pontons i el temps total amb les visites incloses serà de 4 hores.

La ruta, que serà guiada per Joan Carles Acedo, farà parada a l’església romànica de Sant Joan de la muntanya, antiga capella del castell de Pontons i parròquia del terme; a l’església de Santa Magdalena, la nova parròquia creada en el moment que els vilatans del castell es van agrupant al costat de la ribera dreta de la riera; i la capella de Sant Salvador de la Balma, una església gòtica que aprofita una cavitat del congost de la riera.

Catalonia Sacra és una iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya. El seu propòsit és donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica, i ajudar a la seva visita. Aquest patrimoni, que representa una altíssima proporció de la riquesa patrimonial del territori, és el resultat de 2000 anys de vinculació entre el cristianisme, la cultura, la identitat i l’espiritualitat del país.

Descarregar (PDF, 1.33MB)

Fa 80 anys van incendiar els centres de culte de Vilafranca.

Avui fa 80 anys, 6 d’octubre de 1934, van ser cremades la majoria d’esglésies i capelles de la Vila.

villafrancaDesprès d’una vaga general, el 5 d’octubre de 1934, aquella nit unes patrulles de treballadors armats, van començar a manifestar-se  per la vila. Van haver diferents punts de conflicte entre els manifestants i l’Ajuntament .

Aquell dia foren incendiades la Capella de Sant Magí, la Capella del Remei, retaules i claustre de l’església de la Trinitat, la capella del convent de clausura del Carme, capella dels Dolors, capella de Sant Pelegrí i la Basílica de Santa Maria, el foc es podia veure des de diferents punts de la comarca.

L’església de Sant Francesc no va ser cremada, ja que va ser defensada per un grup de militants d’ERC.

Tot el patrimoni artístic religiós, els tresors artístics, van ser destruïts aquell dia.

 

Intent de robatori i incendi a la Basílica de Santa Maria

Ahir al matí es va produit un incendi a la basílica de Santa Maria.

Just la setmana que ha estat declarada bé cultural d’interés nacional l’església vilafranquina ha patit un incendi provocat per un intent de robatori.

Els lladres han cremat una porta vella de fusta per entrar a la sacristia però no han pogut passar la segona porta de ferro de seguretat i finalment ha quedat frustrat l’intent de robatori. L’església ha quedat plena de fum i s’està treballant amb grans ventiladors per netejar-la ja que dissabte i diumenge hi ha previstos un casament i diverses comunions.

IMG-20140606-WA0004

IMG-20140606-WA0005

El Govern declara bé cultural d’interès nacional la basílica de Santa Maria a Vilafranca

El Govern de la Generalitat ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, la basílica de Santa Maria a Vilafranca, juntament amb l’església de Sant Climent de Talltorta a Bolvir i l’església de la Immaculada d’Isil a Alt Àneu.

Imatge de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del PenedèsDe l’església vilafranquina, l’Executiu català valora el fet que és el primer i un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV, tant per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals com per la seva evolució constructiva, cronològica i funcional, així com pels seus singulars i excepcionals valors històrics.

La construcció de l’església es va iniciar l’any 1285 i es va consagrar l’any 1484. Es tracta d’un edifici de gran sobrietat, amb murs llisos i massissos amb predomini de les línies rectes, i una destacada austeritat decorativa, amb les gàrgoles com a elements escultòrics més rellevants. És una església de nau única coberta per volta de creueria de cinc trams amb capelles laterals entre els contraforts. L’absis és poligonal amb set panys amb contraforts interiors. Té una torre campanar, construïda el segle XIV, de planta octogonal adossada a l’absis a la banda nord. La portalada de la façana nord, porta primitiva de la basílica, conserva restes de pintura del segle XIV disposades al centre de l’arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta.

A partir de la data de consagració es va continuar la construcció de l’església. Els elements més destacats que s’hi incorporen són la cripta el 1561, on es troba un grup escultòric en marbre blanc de l’enterrament de Crist, de Josep Llimona; la capella del Santíssim de 1806, i la façana neogòtica de 1903, amb projecte dels arquitectes August Font i Santiago Güell, que va substituir la loggia renaixentista que fins aleshores formava la façana principal. La portada principal neogòtica està estructurada en tres blocs de registres assentats sobre un sòcol de pedra calcària. Els grans finestrals de l’absis compten amb vitralls corresponents a la segona meitat del segle XX.

Conferència – Patrimoni

“La basílica de Santa Maria, un projecte inacabat. La Junta d’Obra fins el 1936”

Santa Maria en obresA càrrec de Joan Solé Bordes

Divendres 6 de juny

Sala Parroquial Mossèn Vinyeta

Dos quarts de vuit del vespre